viernes, 10 de febrero de 2012

L'UNIVERS, L'ESPAI




Dimarts 17 de gener
Rebrem en classe un llibre. Aquest passa inadvertit pels alumnes. El llibre tracta sobre L’Univers. El deixem a la biblioteca d'aula, sense que ningú no pregunte per ell.

Dimecres 18 de gener
En assemblea proposse estudiar un projecte nou.
Hi han diferents propostes particulars: els animals, les flors, el gat, el óssos, els dinosauris, els insectes, el cos,.... però totes sense més de dos votants.
Vaig plantejar l’univers ja que havien rebut el regal deixe llibre i pràcticament a tots va agradar la idea.

Dijous i divendres, 19 i 20 de gener
En asssemblea pregunte obertament que coneixem sobre l’espai, que sabem de l’univers.

JOSE: Jo “vi en el Batan, que me fui de viaje” quan “me fui de vacaciones, que no había ninguna casa, que la ciudad estaba muyt lejos. Y las estrellas formaban una cosa.”

MYREM: un món que es diu Saturno, Júpiter i La Terra.

JOSE: Eso lo sabemos todos.

LIDIA: Jo no sec “ningun” planeta.

BEATRIZ: Jo conec que hi ha una estrella que li diuen Les Tres Maries.

MYREM: en un museum vaig sentar-me en un “asiento” a on es veia l’espai.

JORGE: “El mundo va girando muy despacio y el Sol se queda quieto”.

JOSE: A mi sí “me sigue” el Sol quan jo vaig en cotxe.

MYREM: A mi em segueix la Lluna.

LIDIA: Jo no me sec res.

BEATRIZ: Jo sól sec una cosa: la que ja he dit.

MYREM: A les estrelles “fugaz” quan les demanem un dessitg, es compleix.

ALEJANDRO: Que jo veig moltes estrelles “en el cielo”.

AINHOA: Jo en el parc he vist el Sol.

ALEJANDRO: El Sol no és un planeta.

VICENTE: Jo vaig vore esteles formant els Planetes, era com una bola redona que era l’Univers.

LIDIA: Que les estrelles poden formar coses com globus,..., o altres coses.

JOSE: Que de tant que ha xarrat Lidia, se m’ha oblidat el que jo anava a dir.

MARIA: Quan jo vaig a casa mb la meua mare, veig la lluna i estrelles.

JOSE: Jo un dia vaig viatjar en “cohete” a l’espai.

MYREM: Jose, no pots eixir fora de la Terra.

JOSE: Síiiiii, quan estava en casa un dia vaig anar.

VICENTE: No, tú no ets pots muntar en una nau espacial.

BEATRIZ: A voltes la lluna es un cerle i a voltes mitja.

JOSE: Que la luna rueda sobre la Tierra.

LIDIA: Que eeeeeeehhhhhhhhhh ... no em recorde. ............. Ja sí em recorde que a voltes la lluna ix molt promte.

ALEJANDRO: “He ido al parque y he visto estrellas formando” un globus.


Dilluns 23 de gener
Una volta arreplegades les idees prèvies que els alumnes tenen al respecte del tema, hem de conèixer què és el que volen saber, què són les cosses de l’univers per les que senten curiositat.

MYREM: La bola del món.

JORGE: Sí, jo també La Terra.

LIDIA: Com es fa la Lluna. Què se fa, ... , si és de ferro, formatge, .... de què és.

JOSE: Les estrelles “fugaz”.

MARIA: “Lo mismo que Lidia”, de què és la lluna.

AINHOA: de què és el sol.

BEATRIZ: Que com s’en fa la lluna mitja i entera.

JOSE: Saber de les estrelles, com s’en fan, per què venen.

LIDIA: Com s’il.lumina la lluna i el sol.

ALEJANDRO I JORGE: Com s’en fa “l’arco-iris”.

BEATRIZ: Com fan llum “les rayos” del sol.

JOSE: No és de l’espai, quan s’acava esto (- el xarrar a l’assemblea -) per a treballar les estrelles o la lluna o els planetes.

MYREM: Com es fa el cel obscur i claret.

BEATRIZ: Per què es plenen els núvols d’aigua per a que ploga.

JORGE: Per què la lluna va a baix, enmig i a dalt.

JOSE: Com roda el món i que passa quan roda.

MYREM: Els núvols, com es fan?

BEATRIZ: Com, “l’arco-iris” es fa?

LIDIA: Com els núvols van a la platja, pillen l’aigua i després la tiren.

MARIA: Com il.lumina el Sol.

ALEJANDRO: Com es fa “l’arco-iris”?

JOSE: Com els estels quan volen, tiren com si fóra color groc. No, no era groc, era com dorat.

BEATRIZ: Per què van tan ràpides les estrelles fugaç?

ALEJANDRO: Per què les estrelles fan formes com globus.

BEATRIZ: Com es fan les estrelles.

MYREM: Que hi ha “dintre” de “Saturno”.

MARÍA: Jo vull saber el que hi ha en Júpiter.

BEATRIZ: Com floten els planetes.

LIDIA: Com es fa el planeta España.

JOSE: El planeta España no està a l’espai, Lidia.

MYREM: España no és un planeta. La capital d’Espanya és Madrid.

ALEJANDRO: Com es fa el Sol?

MYREM: Com parlen els marcians?

LIDIA: Com es fan la roba els astronautes i també com és el cos dels extraterrestres.

BEATRIZ: Com floten els astronautes a la lluna.

JOSE: De què està fet el món.

JORGE: Com s’han fet tots els planetes.

ALEJANDRO: De què està fet l’estrella.

BEATRIZ: Com està fet l’espai.

MARIA: Com és la casa dels extraterrestres.

dijous 26 de gener de 2012
Algo sorprenent passa hui per la vesprada quan cada xiquet i xiqueta de tot el cicle d’Educació Infantil estem estudiant en les nostres classes, respectivament. Un soroll molt fort és sentit per alguns/nes de nosaltres. La senyo Soraya entra acaloradament en la nostra classe i ens avisa que al pati d’Infantil ha caigut alguna cosa.
Prompte, entre alarmes i portant de la mà a alguna xiqueta que més bé tenia poreta a eixir a saber que havia succeït, eixim al pati.
Allí, a poc a poc ens vam juntar tot el cicle d’Infantil.
Aquestes imatges expliquen el que vam vore tots:





Al parèixer una nau espacial s’havia trencat en algun lloc i trossos tant d’eixa nau com el casc del pilot, el walki-talkie,... havia caigut en el nostre pati.
A més per si la emoció era poqueta, de prompte, el walki-talkie va començar a xarrar.
Ens comentà a tots els presents que ella era YELENA, una astronauta que estava fent una misió a l’espai al moment que la seua nau espacial es trencà, ella està bè, però en un lloc que ella no sap a on és. Al descriure el que veia, segons els xiquets i xiquetes li preguntaven comprenguerem que era a un lloc molt fosc, gris quasi negre; a on la meitat del temps passava molt fred i l’altra meitat molta calor.
Ella ens demana ajuda per tornar a la Terra, ajudant-li a saber a on està per a dir els seus companys astronautes que l’arrepleguen d’eixe puesto.

divendres 27 de gener de 2012
LAURA: Ha dit el meu germà que Plutó, que s’ha desintegrat, no és un planeta, però si és un planeta. Ell tabé està estudiant l’espai i diu que és una nau o algo així.

MARIA: Soraya ahir ens avisà que havia algo al pati.

BEATRIZ: Havia caigut una cosa del cel: un casc, una llinterna, carbó d’algo cremat, un móbil, ...

LAURA: No era un móbil, era un walki-talkie. I també “tornillos” i van parlar amb ella.

MARIA: Com es deia?, no me’n recorde.

LAURA: Sí paregut a la senyo de les tortugues.

JOSE: Yelena!

MARIA: Veia planetes i estava congelada.

VICENT: Jo vaig vore un planeta roig a l’ordinador dl meu pare, però açí no l’hem pogut vore. Tenia bultets com el sol, però amb lava dintre.

JOSE: Serà “Marte”.

VICENT: Marte no crema.

LAURA: El sol sí quema.

JORGE: La lluna és freda.

VICENT: Sí, l’astronauta estiguera en la lluna, estaria congelada.

BEATRIZ: L’espai “nunca” s’acava i la meua gernana es va asomar a vore el que havia caigut.

MARIA: La xica astronauta jo vaig vaig dir-li Veus planetes? I va dir Síiiiiií. Segur que està a l’espai.

LAURA: S’ha cremat un tros de la nau, per aixó hi ha carbó.

ALEJANDRO: l’astronauta parlava castellà.

LAURA: Sofía de 3 anys estava tremolant de la por.

MARIA: I també Izhan dels dragons (3 anys castellà).

JOSE: David, el de la senyo Mayte, va tocar el casc.

BEATRIZ: a lo millor el carbó era aixó negre que porten a la cara per a que no entre l’aire.

MARIA: segur que ella va eixir de la nau i segur que se va posar boca abaix i li va caure el casc i la motxilla.

LAURA: la motxilla no va caure, van caure les coses que tenia dins, per un forat.

AARON: el coet es va “estrellar a Saturno” i la roda que tenia es va xocar amb el coet.
Les pistes que Yelena ens havia donat eren les següents:

1.- D’es d’on jo estic veig un planeta blau i blanc molt alumnyat.
2.- on jo estic és de color fosc, quasi negre.
3.- La meitat del temps fa molt de fred, l’altra meitat, molta calor.
4.- Hi ha puntets que brillen.
5.- La superficie no és llisa.

BEATRIZ: Segur que és la lluna.
A partir d’aquí s’obri un debate a classe.

jueves, 8 de diciembre de 2011

ELS ALUMNES DE 5 ANYS EN ELS PROCESSOS ELECTORALS

ELS ALUMNES DE 5 ANYS PARTICIPEN


 EN ELS PROCESSOS ELECTORALS


El dia 20 de novembre de 2011 es celebraren Eleccions Generals a la Presidència d’Espanya nivell nacional, el nostre centre escolar també participava.
El dia 28 de novembre de 2011 es celebraren eleccions a representants de p/mares i mestres/sa en el nostre centre escolar.
Els alumnes d’infantil 5 años, seguiren aquestos dos processos.
El divendres 5 de novembre recordarem en assemblea la primera elecció que ferem a la nostra classe. Va ser a principis del mes de setembre, quan votarem el nom de la nostra classe. Al fer el recompte de vots, el nom elegible amb major nombre de vots va ser: LES FLORS. A partir d’aquest comentari, vaig deixar caure que en aquest mes es farien dos eleccions importants i que seria molt possible començar a vore en TV, periòdics i escoltar per ràdio notícies relaciondades amb aquestes eleccions. Tot va quedar així. En un principi no tingueren  cap interés pel tema i no sabia com enfocar-ho. Però...
El dilluns 7 de novembre em sorprengueren en l’assemblea. Tot va començar quan dos alumnes s’adonaren del canvi físic en la porta d’entrada al col.legi:. A l’assamblea va passar així:
TATIANA: Senyo, per què han posat una cosa a la porta?
MELY: En quina porta?
TATIANA: En la d’entrar al cole “con los papás”.
VICENTE: Sí eso gran que han pegat a la verja.
TATIANA: No, no jo “digo eso que hay” en la porta gran del carrer.
JOSE: Com de gran?
TATIANA: Com un full.
VICENTE: No, és molt més gran.
AINOHA: Jo no l’he vist.
LIDIA: Jo he vist unes “maderes”.
MYREM: A on estaven Lidia?
MARIA: Jo vull vore-les, també.
ALEJANDRO: I jo.
LAURA: Però a on estava la “maera”?
BEATRIZ: Jo he vist un paper a la porta, però no se que posava.
AARÓN: Era algo per als pares i les mares.
VICENTE: No, el que jo dic és més gran i hi ha molts. Estan pegades a la verja i no té lletres per a llegir.
JORGE: I per què no “salimos a verlo”.
Tot va quedar en un gran moment de curiositat. No eixirem en eixe moment a vore’ls, però si es va quedar en que de manera lliure, a la hora del pati, aquell que estiguera interesat, s’aproparia a vore’ls.
Al entrar a classe, després del pati, Beatriz i Jose comentaren que ells havien vist un cartell a la porta gran de ferro, però que no es podia llegir perquè es lletres no estaven (dintre de l’escola el full estava en blanc, s’havia escrit per la cara que donava al carrer) i tambè havien vist moltes “maeres” que estaven atades a la verja de l’escola com deia Vicent.
Vicent, a aquest comentari, va afegir: Ja vos deia jo  que les havia vist. Per a què són Mely?
La curiositat estava creada.
Els comenté ràpidament del que es tractava i vaig recomanar-les estar atents en les notícies i anuncis polítics que oferiria la TV i altres mitjans de comunicació.
Inclós vaig recomanar-los estar atents per la nit a la TV, perquè oferien el debat polític entre dos homes: R. – R  (Rajoy-Rubalcaba/Rubalcaba-Rajoy).

Dimarts 8 de novembre
A l’assemblea Beatriz i Vicent van ser els primers en comentar que no havien pogut vore per la nit la tele, perquè es van llitar abans que començara.
Ràpidament, la resta de companys va dir el mateix.
Abans la pregunta QUÈ VOLEU SABER DE LES ELECCIONS?
La resposta primera va ser un silenci. Desprès...
LIDIA: Eso què ès?
JORGE: “Por qué se hacen”?
LAURA: Per a què es fan?
VICENT: Jo “lo” puc fer? 
                                                                                                                            Dijous 10 de novembre
En l’assemblea comentem què són les eleccions, segons ells:
AARON: Si algú fa algo mal els papas o les senyos el castiga.
JOSE: Aixó són les eleccions? No!  - Es contesta ell mateix i continua després: Si algú molesta al “vecins” fem les eleccions.
BEATRIZ: Quan ferem l’elecció del nom de la nostra classe i en digueren LES FLORS.
LIDIA: Si slgú molesta al seu company, la senyo li posa en una altra taula. I si algú trenca algo, també fem les eleccions.
JOSE: Si algun xiquet “rompe” una casa, fem les eleccions.
LIDIA: Sí, i també si trenca un full, un cartell, un pegament, ...
TATIANA: I si algú trenca coses del cole o joguets de casa.
JOSE: I si algú trenca el món que pasaria?
Tots riuen i hi ha silenci.
MELY: Que no hi haurien eleccions.
JOSE: (Rient-se): no hi hauria res..
Divendres 11  de novembre
A l’assemblea comencem explicant el tema de LES ELECCIONS. Ens centren en per a què es fan i qui pot participar. Comentem el procés inicial: estar anotats en un cens.
Aprofitant el cens de pares i mares d’alumnes del nostre centre escolar, eixim al cartell d’anuncis a comprovar que efectivament vosaltres (p/mares d’ells/es) esteu inscrits.
Al mateix temp veguem i contem el taulons publicitaris d’eleccions colocats a la verja del nostre centre, dels que dies abans havien estat xarrant.

                                                  Dilluns 14 de novembre
Aprofitem l’assemblea per apropar-nos als partits polítics amb més seguidors espanyols: P-P  (hem fa igual l’ordre: PP-PSOE  o  PSOE-PP). S’intenta que puguen reconèixer les cares dels dos representats polítics: RAJOY-RUBALCABA o viceversa.
Amb aquest motiu els veguem, al reproduïr per youtube el debate polític que fèrem per TV el dilluns anterior.

                               Dimarts 15 de novembre
Part de l’assemblea la dediquem a analitzar les paperetes rebudes als diferentes domicilis. Ens ajudem d’alguns sobres de propaganda electoral de diferents partits polítics.
Ens adonem que al obrir el sobre hi ha papers de dos colors difefentes: blancs i groguets (salmó, com jo vaig dir).
Observem els logotipus d’ambdós paperetes. 


Dimecres 16 de novembre
Aprofite una sessió per preguntar als alumnos/es si saben què són els mobles que ens han portat al cole i que tenim ú al corredor d’Infantil, junt a la nostra classe, i dos altres dins el menjador del cole.
Anecdótica la resposta de dos xiquests  ( Jorge i Lidia ) que van contestar:  És un cambiador.
 Explique què són i per a què serveixen les cabines que han portat a l’escola.

Dijous 17 de novembre
Aprofitant que Myrem comenta que la seua mamà té una carta per a estar a la taula el dia de les eleccions. Explique en assemblea què és i en què consisteix la Taula. Com es trien a les persones que han de formar-la i què funcions tenen.
Fem un sorteig a classe. Aleatòriament eixen per formar Taula: Aaron. Lidia i Laura.

Agafem un cens de la classe ( un llistat )   i una caixa que tenim a má i la fer servir com una urna.
Agarrem les paperetes del diferents partits polítics que dies abans havien creat:  EU, PP, PSOE, COALICIÓ  i les col.loquem dins la cabina, cadascuna d’elles en un apartat concret.    
Cada xiquet i xiqueta agafa el seu carné, que també l’havien creat prèviament de la manera més senzilla i es col.loca a la filera per a votar.

Fem les nostres eleccions.




  
                             
Una volta tots havien votat ferem l’escrutini de vots dins la nostra classe, respectant els membres de la taula electoral.


El resultat d’aquestes eleccions (aquest dia va faltar una alumna a classe) van ser:
             C                        PP                         EU                       PSOE    
              2                         4                            0                             5
Després de l’escrutini de vots va haver una anécdota molt graciossa: Una xiqueta, quasi es posa a plorar perquè havia guanyat el PSOE i en sa casa sa mare volia que guanyara el PP. Vaig poder tranquilitzar-la després de molt xarrar i explicar que aquestes eleccions eren un exemple però no servien de veritat.  Que solament valien els que havien de fer-se el diumenge 20.            

                                                                                                                      Divendres 18 de novembre

Demane a la senyo Carola m’ajude a ensenyar els diferents elements que recentment s’han rebut a l’escola: les urnes i els panel informatius.


Dilluns 21 de novembre
En assemblea xarrem sobre les eleccions del 20N.
LIDIA: Jo vaig anar a votar a un altre cole, a este no vaig vindre. Vaig anar a una sala, preguntarem i no era, aniguerem a un altre saló, ens diguerem que tampoc era allí i ens manaren a un altre saló i era allí.
Ma mare agarrà una carta i la va ficar en la urna i després la van taxar.
LAURA: Vaig anar a acompanyar a votar a la meua mare i al meu pare. Vaig entrar al menjador, no vaig entrar al “pasillo d’Infantil” I jo vaig clavar una carta.
JORGE: Jo no vaig entrar a votar, en vaig quedar a la meua casa jugant amb una corda.
VICENT: Jo primer vaig estar aquí en el cole amb el meu pare. Quan va votar el meu pare li van dir: - Vota, vota! -El que tenia les llibres.
I “luego” en la meua mare vaig anar a una altre cole, a “La Hoya”.
ALEJANDRO: Jo amb mi papà i mi mamà, a un cole. Poner su tarjeta.
JOSE: Jo vaig anar amb el meu pare a un altre cole. Hi havia una pissarra digital i auna altra pissarra normal.
AINHOA: Jo sí, “con mi tia Jaque”  a un cole.
AARÓN: Crec que sí, però no sec si va votar o no. No sec. Tenia sobres, però no sec a on el guardaren.
MARIA: El meu pare i la meua mare anaren a votar a este cole. No s’havien agarrat sobre i feren ú.     (Guarda silenci, i quan anava a xarrar altre company diu...)
Jo sec qui ha guanyat les eleccions:  el PP.
BEATRIZ: Sí!, jo l’he vist per la tele.
MYREM: Jo també s’havia qui havia guanyat, jo vaig vore les eleccions per la televisió. Havia una fila llarga i una taula blanca a on la gent agafava els papers per a votar.
Jo no vaig anar a votar perquè hem vaig quedar a casa de la meua iaia.
TATIANA: Jo tampoc he anat a votar i tampoc vaig vore la tele.
BEATRIZ: Jo si vaig anar, primer al menjador amb la meua mare i després al corredor d’Infantil amb la meua iaia.
Dijous, 24 de novembre
A l’assemblea ens trobem pegat un cartell que anuncia les eleccions a Consell Escolar. En estar tots asseguts als bancs jo pregunte: Què serà eixe cartell?  Trobe un silenci per resposta.
JOSE: Ehhh! Posa VOTA.
BEATRIZ: Sí, ahí – S’alça i toca les lletres.
MARIA: Baix del dibuix hi ha una urna.
JOSE: Té un paper.
LAURA: La meua iaia sempre vota al.... ( diu el partit polític)
MYREM: Ma mare també vota a eixe i també diu el nom.
AINHOA: També unes tisores, motxilla, llapis en el cartell.
TATIANA:  I una llibreta.
Torna a haver silenci... Jo pregunte: Per què hi ha dibuixat aixó? Què vol dir?
AARÓN: ... Ummmm  perque com els homens estaven avorrits ... l’han dibuixat.
MYREM: perquè són les votacions del PP i de l’altre que no em recorde.
JOSE:  PSOE, l’altre és PSOE.
Torne a intervindre: En quin puesto es fan les eleccions?
LAURA: En el cole.
A partir d’aquí raonem més coses del cartell anunciador.
JORGE:  També “hay” números.
AARÓN: Sí, el 28.
JOSE: I també diu novembre,  28 DE NOVEMBRE.
TATIANA: És per a saber qué dia és.
MARIA: Per al dia de la votació.
MYREM: També posa:  (llegeix el cartell)  PARTICIPA.
A partir d’aquí explique que tornarà a haver votacions als cole i aquesta volta no es votarà als partits polítics sinò a papàs i mamàs d’alumnes del cole per a que ens representen al Consell Escolar.
I pregunte: Vosaltres podeu votar?
TOTS: No!
I els bebés?
TOTS: No!
I els xiquets més majors del nostre cole?
ALGUNS: Sí!
ALTRES: No!
Quna es pot votar ?
AINHOA: Qua són majors com el papà.
JOSE: I la meua cosina que té 12 també pot votar.
A partir de aquí treballem aquest concepte en classe per a arribar a la conclussió: Voten els que tinguen més de 18 anys.
Dilluns, 28 de novembre
Participarem presencialment en el procés electoral, eixirem de classe en diversos moments al llarg del dia per vore com es plenava la urna.  



Respecte a la avaluació del projecte, pel que als alumnes es refereix, m’he basat en el següents ítems:


  N C
    A
S’ha mostrat participatiu durant l’assemblea de classe respetant el seu torn      


Ha anat interessant-se pel tema, segons avançava el estudi del mateix


Ha introduït al seu vocabulari alguna paraula nova estudiada en el projecte


Ha sentit curiositat per algun concepte nou d’aquest projecte.


Ha vivenciat el procés electoral.


Ha treballat autònomament la fitxa després d’haver-la explicada.


Es capaç d’expresar alguna part del procés electoral.


Sap qui pot votar i qui no






Respecte a la meua avaluació he de dir que tot és millorable i ja estic prenent notes de com poder-ho fer.
El treball d’aquest projecte, o més bé, part d’aquest esforç i dedicació que tots i cadascú dels alumnes ha realitzat pot comprovar-se en el dossier de treballs que s'han emportat a casa.


Moltes gràcies a tots per la vostra participació, sense vosaltres mai haguera sigut possible.