LA LLUNA

PROJECTE LA LLUNA

A l’assemblea llegim tots els comentaris que s’han dit sobre el tema de l’UNIVERS.
Tras llegir-los, plantejem que el primer que voliem estudiar era la LLUNA.
QUÉ SABEM DE LA LLUNA?
Hui hem començat a treballar el projecte sobre l’univers centrant-nos en la lluna.

MYREM: En ma casa tinc un “puzzle” de l’espai molt gran que fa llum. Li falten 2 peces però intentarè portar-lo a classe.

BEATRIZ: Mostra el que ha portat de sa casa. Són objectes luminosos.

LIDIA: Jo he trobat a casa coses sobre l’espai i també n’he trobat de la prehistòria que pensava no tenia res.

JORGE: Hay una legenda que és cierta: Pues que cada vez que alguien salta 50 veces, te caes en un sitio”
Comprovem que no és certa aquesta llegenda, però que sí cansa, i molt.

BEATRIZ: La lluna es veu amb un telescopi.

AINHOA ha dit que es pot viatjar a ella en coet.

LIDIA: allí viuen els marcians?

ALEJANDRO: “las nubes tapan a la luna”.

JOSE: pareix que está “cerca” però està lluny.

Tras aquesta meravellosa pluja de conceptes, ens hem proposat treballar els següents continguts sobre la lluna:
* Què és la lluna?
* Com és la lluna?
* Possible origen de la lluna.
* Fases de la lluna.
* Moviments de la lluna: Rotació i Trasl.lació.
* Tipus d’eclipsis.
* Instruments per a observar la lluna.
* Planetes del nostre sistema solar i algunes de les seues llunes.
* Astronautes importants.
* Mitjans de transport lunar.

Al llarg d’estes setmanes anirem coneixent cadascú dels contingut per a ampliar un poc més sobre els nostres coneixements sobre la lluna.
Dimarts 24 de gener
Arreplegue en un mapa conceptual les idees plasmades anteriorment, així com les curiositats e interessos sobre la Lluna.

Dijous, divendres i dilluns 26, 27 i 30 de gener
Hem estat rebrent a classe diferents llibres per a estudiar l’Univers i /o l’Espai. Concretament, presente unes fotos a on es veu el llibre en concret i l’alumne/a que l’ha portat mentres l’ensenyaba a la resta de companys dins l’assemblea.

Partirem d’aquestos llibres de consulta, contes, revistes, així com de vídeos o Dvd per a estudiar aquest projecte. Igualment farem ús de vídeos i jocs d’Internet i, al mateix temps de la pissarra digital per a vore programes i fer exercicis-jocs que jo he creat.
A continuació hem realitzat la portada que arreplega aquesta part de projecte que tracta sobre la lluna:

COM ÉS LA LLUNA?
Des de la Terra i a simple vista, la veguem a voltes de color gris, o plateada, o groga o ataronjada. En alguns contes la veguem com si fóra un formatge gruyere, brillant, lluminosa. Però, és eixe el seu color veritable?
Nostra lluna és de color gris fosc, quasi negre, perque està compost per pols i roques.
No té llum própia, sino que reflecta la llum que rebre del sol. Al respecte, col.loque les fotos de l’experiment que ferem per intentar comprendre el motiu pel que la superficie de la lluna reflecteix la llum del sol. Per aixó agafem un espill (com asi fóra la lluna) i eixim al pati per exposar-lo al sol. En les fotos no s’aprecia com a ells els molestava la llum reflectada de l’espill.

No té atmósfera ni aigua, por aixó la seua superficie no es deteriora amb el temps, a no ser per l’impacte ocasional d’algún meteorite.
Per tant, arribem a la conclusió de que sense aire ni aigua, ningú no podria viure en la lluna. Amb la qual cosa descartem que allí viuen marcians com algú va dir en les idees prévies.

La superficie de la lluna té:
* Mars como el mar Imbrium, però no tenen aigua.
* Muntanyes com la muntanya Leibnitz.
* I cráters com el cráter Bailly.
Per últim i per a plasmar estes idees, hem realitza la fitxa de treball escribint la informació apressa hui, i deixant la lluna del seu color, gris.

QUÉ ES LA LLUNA?
A través de la presentació en la PDI del programa fet per la senyo Mely, anem a anar coneixent tot el que ens havíem plantetjat per a saber un poc més sobre la lluna.

En primer lloc ens hem preguntat: què és la lluna?, és un planeta?.
Hem vist que la lluna és el satélit del nostre planeta La Terra.
Però, què és un satélit? Molts de nosaltres no sabíem que significava aixó, però la senyo Mely ens ha explicat que un satélit és un objecte que gira envoltant altre, és a dir, que fa voltes. I hi ha dos tipus: satélits naturals (com la nostra lluna) i satélits artificials (creats per l’ home) que tenen la finalitat de permetre l’observació de la geografia, l’oratge, la comunicació, entre altres funcions.

També hem vist que el primer satélit artificial que l’home va construir i enviar a l’espai en 1957 és l’ SPUTNIK I.
I un satélit molt conegut aquí és el METEOSAT (dedicat a l’oratge d’Europa), en la seua pàgina web hem pogut observar la informació que ens ofereix este satélit.

Per últim, hem realitzat la fitxa de treball a on hem de completar amb les paraules SATÈL.LIT, SPUTNIK I, METEOSAT, i pintar el dibuix.

A classe, anem a jugar al joc de Pipo i l’univers al ordinador, que tenim de la biblioteca del cole. Aquí vos deixe l’enllaç de la pàgina de Pipo, a on si vos doneu d’alta pogueu jugar a totes les col.leccions que té.
http://www.pipoclub.com/webonline/webonline.htm

FASES DE LA LLUNA
Este matí, la senyo Mely ens ha contat el conte: "Papá, por favor, consígueme la luna", de Eric Carle, editorial Kokinós, que tracta sobre una xiqueta que volia jugar amb la lluna i le demana a son pare que se l’agafe, però ha d’esperar a que es torne a fer petita.
Aquest conte l’hem vist a la PDI.
Partint d’aquest conte, hem vist com la lluna va canviant la seua grandària, color i forma. Es tracta de les fases lunars. Però, què y quáls són aquestes fases?
Les fases de la lluna són les diferents il.luminacions que presenta el nostre satél.lit durant un mes.
Segons la disposició de la Luna, la Terra i el Sol, es veu il.luminada una major o menor porció de la cara próxima de la lluna.

També veguerem vídeos sobre les fases de la lluna:
http://www.youtube.com/watch?v=XnurFts58m0&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=fVse-qD6RbU&feature=player_embedded
Tanmateix la lluna passa per diverses fases, nosaltres sól hem d’aprendre les 4 fases principals:

* Lluna nova, és quando la Lluna està entre la Terra i el Sol i per tant no la veguem.
* Lluna plena, és quan la Terra es sitúa entre el Sol i la Luna, ésta rebre els raigs del sol en la cara próxima, per tant, ese veu completa.
* Lluna minvant (decreixent), quan pareix una C. La Lluna, la Terra i el Sol formen un ángul receo, per el que es pot observar en el cel la meitat de la Lluna, en el seu període de creixement.
* Lluna creixent, quan pareix una D. Els tres cossos tornen a formar ángul recte, per la qual cosa es pot observar en el cel l’altra meitat de la cara llunar.

A continuació hem realitzat la fitxa de treball, a on haviem d’escriure el nom de les 4 fases lunars.

Amb el vocabulari que hem utilitzat estem fent-nos un llibre de consulta. Algun dia anirà de visita a casa de cadascú-na dels xiquets-es.

ELS MITJANS DE TRANSPORT ESPACIALS
Hui hem vist alguns dels mitjans de transport usats per a viatjar a l’espai i per a passejar per ella mateixa.
El coet és una nau espacial impulsada per un misil. En la missió de l’Apolo 11, el coet es deia Saturn V, en el seu interior estava el módul de mando diet Columbia, que és a on estaven els tres astronautes.
Veguerem un vídeo al respecte; el qual es pot aconseguir en la següent direcció:
http://www.youtube.com/watch?v=kFDlJrPAnCA

El módul lunar era un vehícle espacial disenyat per a l’ allunizatje durant el programa Apolo.

El rover lunar era un tot-terreny que servia per a desplazar-se per la lluna, que viatjava plegat al módul lunar.
El transbordador espacial és un coet amb un avió, que podia tornar a La Terra, com per eixemple l’Endeavour.
S’utilitza per a traslladar astronautes a una estació espacial, llanzar satél.lits, reparar telescopis espacials ...

L’estació espacial és una construcció que orbita envoltant la Terra i serveix com centre d’investigació, com per eixemple la MIR.


A continuació hem vist un vídeo sobre cóm és la vida dins d’una estació espacial: cóm fan exercici, la facilitat per a menejar-se i moure objectes pesats, assejar-se, beure aigua, dormir i menjar:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=lR5ToblC0KE


febrer de 2012
ELS PRIMERS PASSOS CAP LA LLUNA
La setmana passada veguerem com l’home donà els seus primers passos cap l’espai, però ha pogut arribar a la lluna? Aquest és el que hui ens plantegem.
Tras diversos intents en la NASA, l’Apolo 11 va ser la primera misió tripul.lada que portà astronautes a trepitjar la superficie de lunar els tornà sans.
La tripulació estava formada per:
* Neil Armstrong, el comandante de la nau, que va ser el primer home en trepijar la lluna.
* Edwin Aldrin, el pilot del módul lunar.
* Y Michael Collins, el pilot de la nau.
Abans de trepijar la lluna per primera volta, Neil Armstrong va dir: "Aquest és un petit pas per a l’home, però un pas de gegant per a la humanitat".
En aquest primer allunizatje es recorda la bandera dels Estats Units i la primera emprenta que va fer al trepijar la lluna, que encara persisteix ja que en la lluna hem vist que no hi ha vent ni moviments que puguen fer-la desapareixer.

SATÈL.LIT ARTIFICIAL
Hem pensat realitzar un móbil de plástica amb diferents envassos i plàstics durant aquest projecte. Concretament, la seño Mely, ha pensat fer un un satèl.lit artificial fet per l’home per a orbitar per l’espai.

I així... és com s’ens ha quedat.

També hem realitzat en cartulina, per la vesprada, un guinyol d’astronauta per a ficar els dits.

LA CONQUESTA DE L’ESPAI
Una volta començatl'estudi de la lluna, ens hems parat a pensar si algú podria viure allí. Ja veguerem anteriorment que no podia ser perquè no hi havia aigua ni gravetat. Però, podriem viatjar per a visitar-la?
Contestem la pregunta amb un vídeo en l’ordinador sobre el primer èsser viu que va viatjar a l’espaci: la gosseta Laika, en 1957 a bord de la nau Sputnik II. Laika va morir a les poques hores degut al calor que feia dins la nau.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=NmqD0_-UTW4
També hem xarrat de Yuri Gagarin, que va ser el primer astronauta en explorar l’espai. I hem vist un vídeo sobre com es preparava en su coet per a viatjar l’espai i com va ser rebut en la Terra com un auténtic héroe.
http://www.youtube.com/watch?v=J2C1FkPz5vU&feature=player_embedded

La carrera espacial pareixia ser un món sól per a homes, fins que arribà Valentina Tereshkova, que va ser la primera dona en viatjar a l’espai. En el vídeo veguem com la preparaven per a realitzar el seu viatje.
http://www.youtube.com/watch?v=GRBYDTlovjk&feature=player_embedded

Alexei Leonov va ésser el primer astronauta en eixir de la seua nau i fer un passeig per l’ espai, el qual hem vist en el sigüent vídeo.
http://www.youtube.com/watch?v=5xjaYSLWYOc&feature=player_embedded


Aquestos personatges han sigut molt importants en la història de la conquesta de l’espai.


Març de 2012
AMB QUÈ INSTRUMENTS PODEM VEURE LA LLUNA ?
En assemblea hem estat xarrant sobre amb qué instruments podem veure la lluna més prop per a estudiar-la i observar-la millor.
Alguns han dit que amb els nostres propis ulls, però la distància és molt lluny. Necessitem alguna cosa per a que es vega de prop.
I alguns, al mirar el racó de la luna, s’han recordar del telescopi. Altres han dit que els binocles també servirien per a vore-la millor.
Per a confirmar la resposta hem consultat els llibres que tenim al racó de l’univers:
*Un radiotelescopi, que és una gran antena parabólica que arreplega i analitza les ones de ràdio que emiten els objectes espacials.
*I d’un telescopi espacial, com l’Hubble, que fa voltes envoltant la Terra arrepplegant imatges.


TIPUS D’ECLIPSIS
Hem estat veguent les diferentes fases que presenta la nostra lluna, segons la il.luminació de la Terra, el Sol y ella mateixa. Hui hem parlat sobre qué passaria si el Sol, la Lluna i la Terra es situen formant una línnia recta?
Que es produeixen ombres, de forma que la de la Terra cau sobre la Lluna o a l’inrevés. Són els dits eclipsis.

Quan la Lluna passa per darrere i es situa a l’ombra de la Terra, es produeix un Eclipsi Lunar.

A la PDI hem vist un eclipsi lunar, a on hem pogut veure com a voltes la lluna es torna de color roja.
Podem tornar a vore’l amb aquest enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=3_Ae-U5ZkXI&feature=player_embedded#!

Quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, el tapa i es produeix un Eclipsi de Sol. Algunes voltes la Lluna es posa davant del Sol, que sól oculta el centre. Aleshores l’eclipsi té forma anular, de anell.


A la PDI també hem vist un eclipsi de sol, a on aquest s’oculta completament, puguent veure l’anell.
L’ecipse de sol més llarg del segle XX podem vore’l al següent enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=Hft_4JW61Kg&feature=player_embedded

Si un astre arriba a ocultar totalment a l’altre, l’eclipsi és total, si no, és parcial.


TAMBÉ ALTRES PLANETES TENEN SATÈL.LITS COM LA NOSTRA LLUNA.
A modo resumit i ràpid hem presentat els planetes situats per ordre en la via làctia. D’aquesta manera, i a través de la PDI hem vist la grandària del nostre planeta Terra, la distància que aquest té respecte al Sol i la lluna.
Aprofitant aquest escenari hem anomenat les “llunes”, millor dit, els satél.lits que tenen altres planetes, amb l’ùnic objectiu de conèixer que la Terra no és nomes l’unic planeta que les té.



La conclussió que hem après és que no som els únics que tenim “lluna”, que els noms dels planetes es deuen als deus romans, i que els noms dels satèl.lits naturals ens sonen per ser cognoms o noms de coses que coneixem com per eixemple Europa (el nostre continent), Nereida (nom de xiqueta), Titán o Titania (el vaixell Titanic), entre altres.



RACÓ DE LA LLUNA
Per a crear el nostre racó de la lluna, els xiquets/es han portat a l’aula contes, llibres de consulta, llunes fetes amb paper de plata, informació amb fotos d’internet, ...
A aquest racó podran accedir per a jugar i passar un rato en la lluna.

Així és com ens ha quedat:

AVÍS IMPORTANTLa major part d’aquest material ha sigut realitzat amb ajuda d’imatges, cançons e idees adquirides a través d’internet i entesses com domini públic, per al seu ús en els nostres projectes o activitats per a l’aula. Per la qual cosa, si algú pensa que alguna cosa no deu estar aquí, que m’el faça saber per a respectar els drets d’autor. Així mateix vull donar les gràcies a tota la gent que comparte amb tos nosaltres els seus recursos e interessos. ¡GRÀCIES PER LA TEUA VISITA!

LA SENYO MªJOSÉ ENS VISITA

Dijous 1 de març de 2012

Ha sigut un dia meravellós e inolvidable per a tots els xics i totes les xiques de la classe de les flors, també per a la senyo Mely, entre altres.
La nostra senyo Maria José, a la que tant estimem i tantes coses ens ha ensenyat en 3 i 4 anys d'Infantil, ens ha visitat i ha passat amb nosaltres tota la jornada escolar.

S'ha quedat amb nosaltres dins la classe de 5 anys en l'assemblea, en els tallers de treball, al pati, després de pati a la pissarra digital.... I per la vesprada, dins de classe escoltant les històries que mitjançant unes tarjetes, per parelles, ens inventavem i contavem a la resta de companys i a la senyo Mely.

Aquí tenim unes fotos d'aquesta última sessió:

Ahhhhh, quàntes coses hem recordat!, Quant la seguim volent! Sempre tindras guardat un troçet del nostre cor.

Entre els comentaris que els xiquests han dit a classe, resalten:
- Hui va a nàixer el teu fill?
- Estas amb un poquet de panxa, però igual.
- Ja te vas a quedar a viure sempre aquí.
- ...

Que tot et vaja molt bé el reste de la teua vida.... Bé a tú i a Jaume, al que esperem conèixer una volta deixe d'estar en la teua panxeta.

Moltes gràcies per recordar-te de nosaltres i vindre a vore'ns.

MOLTS DE PETONS, MUA, MUA.

L'UNIVERS, L'ESPAI

Dimarts 17 de gener
Rebrem en classe un llibre. Aquest passa inadvertit pels alumnes. El llibre tracta sobre L’Univers. El deixem a la biblioteca d'aula, sense que ningú no pregunte per ell.

Dimecres 18 de gener
En assemblea proposse estudiar un projecte nou.
Hi han diferents propostes particulars: els animals, les flors, el gat, el óssos, els dinosauris, els insectes, el cos,.... però totes sense més de dos votants.
Vaig plantejar l’univers ja que havien rebut el regal deixe llibre i pràcticament a tots va agradar la idea.

Dijous i divendres, 19 i 20 de gener
En asssemblea pregunte obertament que coneixem sobre l’espai, que sabem de l’univers.

JOSE: Jo “vi en el Batan, que me fui de viaje” quan “me fui de vacaciones, que no había ninguna casa, que la ciudad estaba muyt lejos. Y las estrellas formaban una cosa.”

MYREM: un món que es diu Saturno, Júpiter i La Terra.

JOSE: Eso lo sabemos todos.

LIDIA: Jo no sec “ningun” planeta.

BEATRIZ: Jo conec que hi ha una estrella que li diuen Les Tres Maries.

MYREM: en un museum vaig sentar-me en un “asiento” a on es veia l’espai.

JORGE: “El mundo va girando muy despacio y el Sol se queda quieto”.

JOSE: A mi sí “me sigue” el Sol quan jo vaig en cotxe.

MYREM: A mi em segueix la Lluna.

LIDIA: Jo no me sec res.

BEATRIZ: Jo sól sec una cosa: la que ja he dit.

MYREM: A les estrelles “fugaz” quan les demanem un dessitg, es compleix.

ALEJANDRO: Que jo veig moltes estrelles “en el cielo”.

AINHOA: Jo en el parc he vist el Sol.

ALEJANDRO: El Sol no és un planeta.

VICENTE: Jo vaig vore esteles formant els Planetes, era com una bola redona que era l’Univers.

LIDIA: Que les estrelles poden formar coses com globus,..., o altres coses.

JOSE: Que de tant que ha xarrat Lidia, se m’ha oblidat el que jo anava a dir.

MARIA: Quan jo vaig a casa mb la meua mare, veig la lluna i estrelles.

JOSE: Jo un dia vaig viatjar en “cohete” a l’espai.

MYREM: Jose, no pots eixir fora de la Terra.

JOSE: Síiiiii, quan estava en casa un dia vaig anar.

VICENTE: No, tú no ets pots muntar en una nau espacial.

BEATRIZ: A voltes la lluna es un cerle i a voltes mitja.

JOSE: Que la luna rueda sobre la Tierra.

LIDIA: Que eeeeeeehhhhhhhhhh ... no em recorde. ............. Ja sí em recorde que a voltes la lluna ix molt promte.

ALEJANDRO: “He ido al parque y he visto estrellas formando” un globus.


Dilluns 23 de gener
Una volta arreplegades les idees prèvies que els alumnes tenen al respecte del tema, hem de conèixer què és el que volen saber, què són les cosses de l’univers per les que senten curiositat.

MYREM: La bola del món.

JORGE: Sí, jo també La Terra.

LIDIA: Com es fa la Lluna. Què se fa, ... , si és de ferro, formatge, .... de què és.

JOSE: Les estrelles “fugaz”.

MARIA: “Lo mismo que Lidia”, de què és la lluna.

AINHOA: de què és el sol.

BEATRIZ: Que com s’en fa la lluna mitja i entera.

JOSE: Saber de les estrelles, com s’en fan, per què venen.

LIDIA: Com s’il.lumina la lluna i el sol.

ALEJANDRO I JORGE: Com s’en fa “l’arco-iris”.

BEATRIZ: Com fan llum “les rayos” del sol.

JOSE: No és de l’espai, quan s’acava esto (- el xarrar a l’assemblea -) per a treballar les estrelles o la lluna o els planetes.

MYREM: Com es fa el cel obscur i claret.

BEATRIZ: Per què es plenen els núvols d’aigua per a que ploga.

JORGE: Per què la lluna va a baix, enmig i a dalt.

JOSE: Com roda el món i que passa quan roda.

MYREM: Els núvols, com es fan?

BEATRIZ: Com, “l’arco-iris” es fa?

LIDIA: Com els núvols van a la platja, pillen l’aigua i després la tiren.

MARIA: Com il.lumina el Sol.

ALEJANDRO: Com es fa “l’arco-iris”?

JOSE: Com els estels quan volen, tiren com si fóra color groc. No, no era groc, era com dorat.

BEATRIZ: Per què van tan ràpides les estrelles fugaç?

ALEJANDRO: Per què les estrelles fan formes com globus.

BEATRIZ: Com es fan les estrelles.

MYREM: Que hi ha “dintre” de “Saturno”.

MARÍA: Jo vull saber el que hi ha en Júpiter.

BEATRIZ: Com floten els planetes.

LIDIA: Com es fa el planeta España.

JOSE: El planeta España no està a l’espai, Lidia.

MYREM: España no és un planeta. La capital d’Espanya és Madrid.

ALEJANDRO: Com es fa el Sol?

MYREM: Com parlen els marcians?

LIDIA: Com es fan la roba els astronautes i també com és el cos dels extraterrestres.

BEATRIZ: Com floten els astronautes a la lluna.

JOSE: De què està fet el món.

JORGE: Com s’han fet tots els planetes.

ALEJANDRO: De què està fet l’estrella.

BEATRIZ: Com està fet l’espai.

MARIA: Com és la casa dels extraterrestres.

dijous 26 de gener de 2012
Algo sorprenent passa hui per la vesprada quan cada xiquet i xiqueta de tot el cicle d’Educació Infantil estem estudiant en les nostres classes, respectivament. Un soroll molt fort és sentit per alguns/nes de nosaltres. La senyo Soraya entra acaloradament en la nostra classe i ens avisa que al pati d’Infantil ha caigut alguna cosa.
Prompte, entre alarmes i portant de la mà a alguna xiqueta que més bé tenia poreta a eixir a saber que havia succeït, eixim al pati.
Allí, a poc a poc ens vam juntar tot el cicle d’Infantil.
Aquestes imatges expliquen el que vam vore tots:

Al parèixer una nau espacial s’havia trencat en algun lloc i trossos tant d’eixa nau com el casc del pilot, el walki-talkie,... havia caigut en el nostre pati.
A més per si la emoció era poqueta, de prompte, el walki-talkie va començar a xarrar.
Ens comentà a tots els presents que ella era YELENA, una astronauta que estava fent una misió a l’espai al moment que la seua nau espacial es trencà, ella està bè, però en un lloc que ella no sap a on és. Al descriure el que veia, segons els xiquets i xiquetes li preguntaven comprenguerem que era a un lloc molt fosc, gris quasi negre; a on la meitat del temps passava molt fred i l’altra meitat molta calor.
Ella ens demana ajuda per tornar a la Terra, ajudant-li a saber a on està per a dir els seus companys astronautes que l’arrepleguen d’eixe puesto.

divendres 27 de gener de 2012
LAURA: Ha dit el meu germà que Plutó, que s’ha desintegrat, no és un planeta, però si és un planeta. Ell tabé està estudiant l’espai i diu que és una nau o algo així.

MARIA: Soraya ahir ens avisà que havia algo al pati.

BEATRIZ: Havia caigut una cosa del cel: un casc, una llinterna, carbó d’algo cremat, un móbil, ...

LAURA: No era un móbil, era un walki-talkie. I també “tornillos” i van parlar amb ella.

MARIA: Com es deia?, no me’n recorde.

LAURA: Sí paregut a la senyo de les tortugues.

JOSE: Yelena!

MARIA: Veia planetes i estava congelada.

VICENT: Jo vaig vore un planeta roig a l’ordinador dl meu pare, però açí no l’hem pogut vore. Tenia bultets com el sol, però amb lava dintre.

JOSE: Serà “Marte”.

VICENT: Marte no crema.

LAURA: El sol sí quema.

JORGE: La lluna és freda.

VICENT: Sí, l’astronauta estiguera en la lluna, estaria congelada.

BEATRIZ: L’espai “nunca” s’acava i la meua gernana es va asomar a vore el que havia caigut.

MARIA: La xica astronauta jo vaig vaig dir-li Veus planetes? I va dir Síiiiiií. Segur que està a l’espai.

LAURA: S’ha cremat un tros de la nau, per aixó hi ha carbó.

ALEJANDRO: l’astronauta parlava castellà.

LAURA: Sofía de 3 anys estava tremolant de la por.

MARIA: I també Izhan dels dragons (3 anys castellà).

JOSE: David, el de la senyo Mayte, va tocar el casc.

BEATRIZ: a lo millor el carbó era aixó negre que porten a la cara per a que no entre l’aire.

MARIA: segur que ella va eixir de la nau i segur que se va posar boca abaix i li va caure el casc i la motxilla.

LAURA: la motxilla no va caure, van caure les coses que tenia dins, per un forat.

AARON: el coet es va “estrellar a Saturno” i la roda que tenia es va xocar amb el coet.
Les pistes que Yelena ens havia donat eren les següents:

1.- D’es d’on jo estic veig un planeta blau i blanc molt alumnyat.
2.- on jo estic és de color fosc, quasi negre.
3.- La meitat del temps fa molt de fred, l’altra meitat, molta calor.
4.- Hi ha puntets que brillen.
5.- La superficie no és llisa.

BEATRIZ: Segur que és la lluna.
A partir d’aquí s’obri un debate a classe.

ELS ALUMNES DE 5 ANYS EN ELS PROCESSOS ELECTORALS

ELS ALUMNES DE 5 ANYS PARTICIPEN

 EN ELS PROCESSOS ELECTORALS

El dia 20 de novembre de 2011 es celebraren Eleccions Generals a la Presidència d’Espanya nivell nacional, el nostre centre escolar també participava.

El dia 28 de novembre de 2011 es celebraren eleccions a representants de p/mares i mestres/sa en el nostre centre escolar.

Els alumnes d’infantil 5 años, seguiren aquestos dos processos.

El divendres 5 de novembre recordarem en assemblea la primera elecció que ferem a la nostra classe. Va ser a principis del mes de setembre, quan votarem el nom de la nostra classe. Al fer el recompte de vots, el nom elegible amb major nombre de vots va ser: LES FLORS. A partir d’aquest comentari, vaig deixar caure que en aquest mes es farien dos eleccions importants i que seria molt possible començar a vore en TV, periòdics i escoltar per ràdio notícies relaciondades amb aquestes eleccions. Tot va quedar així. En un principi no tingueren  cap interés pel tema i no sabia com enfocar-ho. Però...

El dilluns 7 de novembre em sorprengueren en l’assemblea. Tot va començar quan dos alumnes s’adonaren del canvi físic en la porta d’entrada al col.legi:. A l’assamblea va passar així:

TATIANA: Senyo, per què han posat una cosa a la porta?
MELY: En quina porta?
TATIANA: En la d’entrar al cole “con los papás”.
VICENTE: Sí eso gran que han pegat a la verja.
TATIANA: No, no jo “digo eso que hay” en la porta gran del carrer.
JOSE: Com de gran?
TATIANA: Com un full.
VICENTE: No, és molt més gran.
AINOHA: Jo no l’he vist.
LIDIA: Jo he vist unes “maderes”.
MYREM: A on estaven Lidia?
MARIA: Jo vull vore-les, també.
ALEJANDRO: I jo.
LAURA: Però a on estava la “maera”?
BEATRIZ: Jo he vist un paper a la porta, però no se que posava.
AARÓN: Era algo per als pares i les mares.
VICENTE: No, el que jo dic és més gran i hi ha molts. Estan pegades a la verja i no té lletres per a llegir.
JORGE: I per què no “salimos a verlo”.

Tot va quedar en un gran moment de curiositat. No eixirem en eixe moment a vore’ls, però si es va quedar en que de manera lliure, a la hora del pati, aquell que estiguera interesat, s’aproparia a vore’ls.

Al entrar a classe, després del pati, Beatriz i Jose comentaren que ells havien vist un cartell a la porta gran de ferro, però que no es podia llegir perquè es lletres no estaven (dintre de l’escola el full estava en blanc, s’havia escrit per la cara que donava al carrer) i tambè havien vist moltes “maeres” que estaven atades a la verja de l’escola com deia Vicent.

Vicent, a aquest comentari, va afegir: Ja vos deia jo  que les havia vist. Per a què són Mely?

La curiositat estava creada.

Els comenté ràpidament del que es tractava i vaig recomanar-les estar atents en les notícies i anuncis polítics que oferiria la TV i altres mitjans de comunicació.

Inclós vaig recomanar-los estar atents per la nit a la TV, perquè oferien el debat polític entre dos homes: R. – R  (Rajoy-Rubalcaba/Rubalcaba-Rajoy).

Dimarts 8 de novembre

A l’assemblea Beatriz i Vicent van ser els primers en comentar que no havien pogut vore per la nit la tele, perquè es van llitar abans que començara.

Ràpidament, la resta de companys va dir el mateix.

Abans la pregunta QUÈ VOLEU SABER DE LES ELECCIONS?

La resposta primera va ser un silenci. Desprès...

LIDIA: Eso què ès?

JORGE: “Por qué se hacen”?

LAURA: Per a què es fan?

VICENT: Jo “lo” puc fer? 
                                                                                                                            Dijous 10 de novembre

En l’assemblea comentem què són les eleccions, segons ells:

AARON: Si algú fa algo mal els papas o les senyos el castiga.

JOSE: Aixó són les eleccions? No!  - Es contesta ell mateix i continua després: Si algú molesta al “vecins” fem les eleccions.

BEATRIZ: Quan ferem l’elecció del nom de la nostra classe i en digueren LES FLORS.

LIDIA: Si slgú molesta al seu company, la senyo li posa en una altra taula. I si algú trenca algo, també fem les eleccions.

JOSE: Si algun xiquet “rompe” una casa, fem les eleccions.

LIDIA: Sí, i també si trenca un full, un cartell, un pegament, ...

TATIANA: I si algú trenca coses del cole o joguets de casa.

JOSE: I si algú trenca el món que pasaria?

Tots riuen i hi ha silenci.

MELY: Que no hi haurien eleccions.

JOSE: (Rient-se): no hi hauria res..

Divendres 11  de novembre

A l’assemblea comencem explicant el tema de LES ELECCIONS. Ens centren en per a què es fan i qui pot participar. Comentem el procés inicial: estar anotats en un cens.

Aprofitant el cens de pares i mares d’alumnes del nostre centre escolar, eixim al cartell d’anuncis a comprovar que efectivament vosaltres (p/mares d’ells/es) esteu inscrits.

Al mateix temp veguem i contem el taulons publicitaris d’eleccions colocats a la verja del nostre centre, dels que dies abans havien estat xarrant.

                                                  Dilluns 14 de novembre

Aprofitem l’assemblea per apropar-nos als partits polítics amb més seguidors espanyols: P-P  (hem fa igual l’ordre: PP-PSOE  o  PSOE-PP). S’intenta que puguen reconèixer les cares dels dos representats polítics: RAJOY-RUBALCABA o viceversa.

Amb aquest motiu els veguem, al reproduïr per youtube el debate polític que fèrem per TV el dilluns anterior.

http://www.youtube.com/watch?v=UA2fLAkvvfA&feature=related

                               Dimarts 15 de novembre

Part de l’assemblea la dediquem a analitzar les paperetes rebudes als diferentes domicilis. Ens ajudem d’alguns sobres de propaganda electoral de diferents partits polítics.

Ens adonem que al obrir el sobre hi ha papers de dos colors difefentes: blancs i groguets (salmó, com jo vaig dir).

Observem els logotipus d’ambdós paperetes. 

Dimecres 16 de novembre

Aprofite una sessió per preguntar als alumnos/es si saben què són els mobles que ens han portat al cole i que tenim ú al corredor d’Infantil, junt a la nostra classe, i dos altres dins el menjador del cole.

Anecdótica la resposta de dos xiquests  ( Jorge i Lidia ) que van contestar:  És un cambiador.

 Explique què són i per a què serveixen les cabines que han portat a l’escola.

Dijous 17 de novembre

Aprofitant que Myrem comenta que la seua mamà té una carta per a estar a la taula el dia de les eleccions. Explique en assemblea què és i en què consisteix la Taula. Com es trien a les persones que han de formar-la i què funcions tenen.

Fem un sorteig a classe. Aleatòriament eixen per formar Taula: Aaron. Lidia i Laura.

Agafem un cens de la classe ( un llistat )   i una caixa que tenim a má i la fer servir com una urna.

Agarrem les paperetes del diferents partits polítics que dies abans havien creat:  EU, PP, PSOE, COALICIÓ  i les col.loquem dins la cabina, cadascuna d’elles en un apartat concret.    

Cada xiquet i xiqueta agafa el seu carné, que també l’havien creat prèviament de la manera més senzilla i es col.loca a la filera per a votar.

Fem les nostres eleccions.

  

                             

Una volta tots havien votat ferem l’escrutini de vots dins la nostra classe, respectant els membres de la taula electoral.

El resultat d’aquestes eleccions (aquest dia va faltar una alumna a classe) van ser:

             C                        PP                         EU                       PSOE    
              2                         4                            0                             5

Després de l’escrutini de vots va haver una anécdota molt graciossa: Una xiqueta, quasi es posa a plorar perquè havia guanyat el PSOE i en sa casa sa mare volia que guanyara el PP. Vaig poder tranquilitzar-la després de molt xarrar i explicar que aquestes eleccions eren un exemple però no servien de veritat.  Que solament valien els que havien de fer-se el diumenge 20.            

                                                                                                                      Divendres 18 de novembre

Demane a la senyo Carola m’ajude a ensenyar els diferents elements que recentment s’han rebut a l’escola: les urnes i els panel informatius.

Dilluns 21 de novembre

En assemblea xarrem sobre les eleccions del 20N.

LIDIA: Jo vaig anar a votar a un altre cole, a este no vaig vindre. Vaig anar a una sala, preguntarem i no era, aniguerem a un altre saló, ens diguerem que tampoc era allí i ens manaren a un altre saló i era allí.

Ma mare agarrà una carta i la va ficar en la urna i després la van taxar.

LAURA: Vaig anar a acompanyar a votar a la meua mare i al meu pare. Vaig entrar al menjador, no vaig entrar al “pasillo d’Infantil” I jo vaig clavar una carta.

JORGE: Jo no vaig entrar a votar, en vaig quedar a la meua casa jugant amb una corda.

VICENT: Jo primer vaig estar aquí en el cole amb el meu pare. Quan va votar el meu pare li van dir: - Vota, vota! -El que tenia les llibres.

I “luego” en la meua mare vaig anar a una altre cole, a “La Hoya”.

ALEJANDRO: Jo amb mi papà i mi mamà, a un cole. Poner su tarjeta.

JOSE: Jo vaig anar amb el meu pare a un altre cole. Hi havia una pissarra digital i auna altra pissarra normal.

AINHOA: Jo sí, “con mi tia Jaque”  a un cole.

AARÓN: Crec que sí, però no sec si va votar o no. No sec. Tenia sobres, però no sec a on el guardaren.

MARIA: El meu pare i la meua mare anaren a votar a este cole. No s’havien agarrat sobre i feren ú.     (Guarda silenci, i quan anava a xarrar altre company diu...)

Jo sec qui ha guanyat les eleccions:  el PP.

BEATRIZ: Sí!, jo l’he vist per la tele.

MYREM: Jo també s’havia qui havia guanyat, jo vaig vore les eleccions per la televisió. Havia una fila llarga i una taula blanca a on la gent agafava els papers per a votar.

Jo no vaig anar a votar perquè hem vaig quedar a casa de la meua iaia.

TATIANA: Jo tampoc he anat a votar i tampoc vaig vore la tele.

BEATRIZ: Jo si vaig anar, primer al menjador amb la meua mare i després al corredor d’Infantil amb la meua iaia.

Dijous, 24 de novembre

A l’assemblea ens trobem pegat un cartell que anuncia les eleccions a Consell Escolar. En estar tots asseguts als bancs jo pregunte: Què serà eixe cartell?  Trobe un silenci per resposta.

JOSE: Ehhh! Posa VOTA.

BEATRIZ: Sí, ahí – S’alça i toca les lletres.

MARIA: Baix del dibuix hi ha una urna.

JOSE: Té un paper.

LAURA: La meua iaia sempre vota al.... ( diu el partit polític)

MYREM: Ma mare també vota a eixe i també diu el nom.

AINHOA: També unes tisores, motxilla, llapis en el cartell.

TATIANA:  I una llibreta.

Torna a haver silenci... Jo pregunte: Per què hi ha dibuixat aixó? Què vol dir?

AARÓN: ... Ummmm  perque com els homens estaven avorrits ... l’han dibuixat.

MYREM: perquè són les votacions del PP i de l’altre que no em recorde.

JOSE:  PSOE, l’altre és PSOE.

Torne a intervindre: En quin puesto es fan les eleccions?

LAURA: En el cole.

A partir d’aquí raonem més coses del cartell anunciador.

JORGE:  També “hay” números.

AARÓN: Sí, el 28.

JOSE: I també diu novembre,  28 DE NOVEMBRE.

TATIANA: És per a saber qué dia és.

MARIA: Per al dia de la votació.

MYREM: També posa:  (llegeix el cartell)  PARTICIPA.

A partir d’aquí explique que tornarà a haver votacions als cole i aquesta volta no es votarà als partits polítics sinò a papàs i mamàs d’alumnes del cole per a que ens representen al Consell Escolar.

I pregunte: Vosaltres podeu votar?

TOTS: No!

I els bebés?

TOTS: No!

I els xiquets més majors del nostre cole?

ALGUNS: Sí!

ALTRES: No!

Quna es pot votar ?

AINHOA: Qua són majors com el papà.

JOSE: I la meua cosina que té 12 també pot votar.

A partir de aquí treballem aquest concepte en classe per a arribar a la conclussió: Voten els que tinguen més de 18 anys.

Dilluns, 28 de novembre

Participarem presencialment en el procés electoral, eixirem de classe en diversos moments al llarg del dia per vore com es plenava la urna.  

Respecte a la avaluació del projecte, pel que als alumnes es refereix, m’he basat en el següents ítems:

	N C	A
S’ha mostrat participatiu durant l’assemblea de classe respetant el seu torn
Ha anat interessant-se pel tema, segons avançava el estudi del mateix
Ha introduït al seu vocabulari alguna paraula nova estudiada en el projecte
Ha sentit curiositat per algun concepte nou d’aquest projecte.
Ha vivenciat el procés electoral.
Ha treballat autònomament la fitxa després d’haver-la explicada.
Es capaç d’expresar alguna part del procés electoral.
Sap qui pot votar i qui no

Respecte a la meua avaluació he de dir que tot és millorable i ja estic prenent notes de com poder-ho fer.

El treball d’aquest projecte, o més bé, part d’aquest esforç i dedicació que tots i cadascú dels alumnes ha realitzat pot comprovar-se en el dossier de treballs que s'han emportat a casa.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació, sense vosaltres mai haguera sigut possible.