L'UNIVERS, L'ESPAI

Dimarts 17 de gener
Rebrem en classe un llibre. Aquest passa inadvertit pels alumnes. El llibre tracta sobre L’Univers. El deixem a la biblioteca d'aula, sense que ningú no pregunte per ell.

Dimecres 18 de gener
En assemblea proposse estudiar un projecte nou.
Hi han diferents propostes particulars: els animals, les flors, el gat, el óssos, els dinosauris, els insectes, el cos,.... però totes sense més de dos votants.
Vaig plantejar l’univers ja que havien rebut el regal deixe llibre i pràcticament a tots va agradar la idea.

Dijous i divendres, 19 i 20 de gener
En asssemblea pregunte obertament que coneixem sobre l’espai, que sabem de l’univers.

JOSE: Jo “vi en el Batan, que me fui de viaje” quan “me fui de vacaciones, que no había ninguna casa, que la ciudad estaba muyt lejos. Y las estrellas formaban una cosa.”

MYREM: un món que es diu Saturno, Júpiter i La Terra.

JOSE: Eso lo sabemos todos.

LIDIA: Jo no sec “ningun” planeta.

BEATRIZ: Jo conec que hi ha una estrella que li diuen Les Tres Maries.

MYREM: en un museum vaig sentar-me en un “asiento” a on es veia l’espai.

JORGE: “El mundo va girando muy despacio y el Sol se queda quieto”.

JOSE: A mi sí “me sigue” el Sol quan jo vaig en cotxe.

MYREM: A mi em segueix la Lluna.

LIDIA: Jo no me sec res.

BEATRIZ: Jo sól sec una cosa: la que ja he dit.

MYREM: A les estrelles “fugaz” quan les demanem un dessitg, es compleix.

ALEJANDRO: Que jo veig moltes estrelles “en el cielo”.

AINHOA: Jo en el parc he vist el Sol.

ALEJANDRO: El Sol no és un planeta.

VICENTE: Jo vaig vore esteles formant els Planetes, era com una bola redona que era l’Univers.

LIDIA: Que les estrelles poden formar coses com globus,..., o altres coses.

JOSE: Que de tant que ha xarrat Lidia, se m’ha oblidat el que jo anava a dir.

MARIA: Quan jo vaig a casa mb la meua mare, veig la lluna i estrelles.

JOSE: Jo un dia vaig viatjar en “cohete” a l’espai.

MYREM: Jose, no pots eixir fora de la Terra.

JOSE: Síiiiii, quan estava en casa un dia vaig anar.

VICENTE: No, tú no ets pots muntar en una nau espacial.

BEATRIZ: A voltes la lluna es un cerle i a voltes mitja.

JOSE: Que la luna rueda sobre la Tierra.

LIDIA: Que eeeeeeehhhhhhhhhh ... no em recorde. ............. Ja sí em recorde que a voltes la lluna ix molt promte.

ALEJANDRO: “He ido al parque y he visto estrellas formando” un globus.


Dilluns 23 de gener
Una volta arreplegades les idees prèvies que els alumnes tenen al respecte del tema, hem de conèixer què és el que volen saber, què són les cosses de l’univers per les que senten curiositat.

MYREM: La bola del món.

JORGE: Sí, jo també La Terra.

LIDIA: Com es fa la Lluna. Què se fa, ... , si és de ferro, formatge, .... de què és.

JOSE: Les estrelles “fugaz”.

MARIA: “Lo mismo que Lidia”, de què és la lluna.

AINHOA: de què és el sol.

BEATRIZ: Que com s’en fa la lluna mitja i entera.

JOSE: Saber de les estrelles, com s’en fan, per què venen.

LIDIA: Com s’il.lumina la lluna i el sol.

ALEJANDRO I JORGE: Com s’en fa “l’arco-iris”.

BEATRIZ: Com fan llum “les rayos” del sol.

JOSE: No és de l’espai, quan s’acava esto (- el xarrar a l’assemblea -) per a treballar les estrelles o la lluna o els planetes.

MYREM: Com es fa el cel obscur i claret.

BEATRIZ: Per què es plenen els núvols d’aigua per a que ploga.

JORGE: Per què la lluna va a baix, enmig i a dalt.

JOSE: Com roda el món i que passa quan roda.

MYREM: Els núvols, com es fan?

BEATRIZ: Com, “l’arco-iris” es fa?

LIDIA: Com els núvols van a la platja, pillen l’aigua i després la tiren.

MARIA: Com il.lumina el Sol.

ALEJANDRO: Com es fa “l’arco-iris”?

JOSE: Com els estels quan volen, tiren com si fóra color groc. No, no era groc, era com dorat.

BEATRIZ: Per què van tan ràpides les estrelles fugaç?

ALEJANDRO: Per què les estrelles fan formes com globus.

BEATRIZ: Com es fan les estrelles.

MYREM: Que hi ha “dintre” de “Saturno”.

MARÍA: Jo vull saber el que hi ha en Júpiter.

BEATRIZ: Com floten els planetes.

LIDIA: Com es fa el planeta España.

JOSE: El planeta España no està a l’espai, Lidia.

MYREM: España no és un planeta. La capital d’Espanya és Madrid.

ALEJANDRO: Com es fa el Sol?

MYREM: Com parlen els marcians?

LIDIA: Com es fan la roba els astronautes i també com és el cos dels extraterrestres.

BEATRIZ: Com floten els astronautes a la lluna.

JOSE: De què està fet el món.

JORGE: Com s’han fet tots els planetes.

ALEJANDRO: De què està fet l’estrella.

BEATRIZ: Com està fet l’espai.

MARIA: Com és la casa dels extraterrestres.

dijous 26 de gener de 2012
Algo sorprenent passa hui per la vesprada quan cada xiquet i xiqueta de tot el cicle d’Educació Infantil estem estudiant en les nostres classes, respectivament. Un soroll molt fort és sentit per alguns/nes de nosaltres. La senyo Soraya entra acaloradament en la nostra classe i ens avisa que al pati d’Infantil ha caigut alguna cosa.
Prompte, entre alarmes i portant de la mà a alguna xiqueta que més bé tenia poreta a eixir a saber que havia succeït, eixim al pati.
Allí, a poc a poc ens vam juntar tot el cicle d’Infantil.
Aquestes imatges expliquen el que vam vore tots:

Al parèixer una nau espacial s’havia trencat en algun lloc i trossos tant d’eixa nau com el casc del pilot, el walki-talkie,... havia caigut en el nostre pati.
A més per si la emoció era poqueta, de prompte, el walki-talkie va començar a xarrar.
Ens comentà a tots els presents que ella era YELENA, una astronauta que estava fent una misió a l’espai al moment que la seua nau espacial es trencà, ella està bè, però en un lloc que ella no sap a on és. Al descriure el que veia, segons els xiquets i xiquetes li preguntaven comprenguerem que era a un lloc molt fosc, gris quasi negre; a on la meitat del temps passava molt fred i l’altra meitat molta calor.
Ella ens demana ajuda per tornar a la Terra, ajudant-li a saber a on està per a dir els seus companys astronautes que l’arrepleguen d’eixe puesto.

divendres 27 de gener de 2012
LAURA: Ha dit el meu germà que Plutó, que s’ha desintegrat, no és un planeta, però si és un planeta. Ell tabé està estudiant l’espai i diu que és una nau o algo així.

MARIA: Soraya ahir ens avisà que havia algo al pati.

BEATRIZ: Havia caigut una cosa del cel: un casc, una llinterna, carbó d’algo cremat, un móbil, ...

LAURA: No era un móbil, era un walki-talkie. I també “tornillos” i van parlar amb ella.

MARIA: Com es deia?, no me’n recorde.

LAURA: Sí paregut a la senyo de les tortugues.

JOSE: Yelena!

MARIA: Veia planetes i estava congelada.

VICENT: Jo vaig vore un planeta roig a l’ordinador dl meu pare, però açí no l’hem pogut vore. Tenia bultets com el sol, però amb lava dintre.

JOSE: Serà “Marte”.

VICENT: Marte no crema.

LAURA: El sol sí quema.

JORGE: La lluna és freda.

VICENT: Sí, l’astronauta estiguera en la lluna, estaria congelada.

BEATRIZ: L’espai “nunca” s’acava i la meua gernana es va asomar a vore el que havia caigut.

MARIA: La xica astronauta jo vaig vaig dir-li Veus planetes? I va dir Síiiiiií. Segur que està a l’espai.

LAURA: S’ha cremat un tros de la nau, per aixó hi ha carbó.

ALEJANDRO: l’astronauta parlava castellà.

LAURA: Sofía de 3 anys estava tremolant de la por.

MARIA: I també Izhan dels dragons (3 anys castellà).

JOSE: David, el de la senyo Mayte, va tocar el casc.

BEATRIZ: a lo millor el carbó era aixó negre que porten a la cara per a que no entre l’aire.

MARIA: segur que ella va eixir de la nau i segur que se va posar boca abaix i li va caure el casc i la motxilla.

LAURA: la motxilla no va caure, van caure les coses que tenia dins, per un forat.

AARON: el coet es va “estrellar a Saturno” i la roda que tenia es va xocar amb el coet.
Les pistes que Yelena ens havia donat eren les següents:

1.- D’es d’on jo estic veig un planeta blau i blanc molt alumnyat.
2.- on jo estic és de color fosc, quasi negre.
3.- La meitat del temps fa molt de fred, l’altra meitat, molta calor.
4.- Hi ha puntets que brillen.
5.- La superficie no és llisa.

BEATRIZ: Segur que és la lluna.
A partir d’aquí s’obri un debate a classe.